Josep Carles Laínez (València,
1970) és autor d’una àmplia obra literària i de recerca, per a la qual ha fet
servir, cronològicament, diverses llengües hispàniques lligades a les seues
arrels familiars i sentimentals.
Des del 1989 fins al 1999,
desenvolupà una enorme producció en llengua aragonesa, fruit de la qual foren
diversos guardons i llibres: “Onso d’Oro” de poesia de l’Ajuntament d’Echo,
accèssit del Premi “Ana Abarca de Bolea”, també de poesia, en dues ocasions, pels
poemaris Peruigilium Veneris ([La vigília de les festes de
Venus], 1992) i Bel diya ([Algun dia], 1998), accèssit del
Premi Internacional de Novel·la Curta per A besita de l’ánchel ([La
visita de l’àngel], 1993)… A aquests llibres, s’hi hauria d’afegir el poemari En
o gudrón espígol xuto ([A l’asfalt, espígol sec], 1991). Va
col·laborar en revistes com ara Ruxiada
(Terol; de la qual va ser cofundador), Fuellas
(Osca), L’Albada (L’Almunia de Doña
Godina), Rechitos (València)…, amb
poemes i traduccions a l’aragonés. L’any 1999, aparegué el seu llibre Deseyos batalers [Desitjos de bat a
bat], que recollia els articles publicats en el diari Siete de Aragón
durant la dècada dels 90 del segle XX. És membre de ple dret del Consello d’a Fabla Aragonesa, i fou
membre fundador de la Colla de Fablans
d’o Sur d’Aragón el 1989.
En llengua asturiana, dugué
a terme fins al 2010 una intensa labor de creació literària, tot obtenint en
dues ocasions el Premi de Teatre de l’Academia de la Llingua Asturiana, per les obres Elsa metálico (1998) i Thule
(2009). A banda d’això, cal destacar els seus poemaris Lenta lletanía del cuerpu nel hedreru ([Lenta lletania del cos
sobre el prat], 2007) i La piedra ente la
ñeve ([La pedra entre la neu], 2010), publicat en alfabet llatí i deseret
simultàniament. Fou col·laborador del setmanari en asturià Les Noticies durant quatre anys (2000-2003), i una selecció de les
seues columnes fou editada en traducció espanyola amb el títol Ene marginalia (2003) i estonià en la
revista Akadeemia (2004). Ha traduït a l’asturià, entre d’altres, Sandro
Penna i Vicent Andrés Estellés, i ha realitzat l’edició i traducció de la Poesía asturiana completa (2009) del
filòsof i acadèmic Lluis X. Álvarez, a més de ser coautor, amb Vicente Haya,
d’una versió de haiku japonesos a
l’asturià: Caballinos del diañu,
lluciérnagues i caparines ([Libèl·lules, lluernes i papallones], 2004).
Paral·lelament, s’ha ocupat
de les seues dues llengües familiars: el valencià i el castellà. Així, l’any
1995, publicà el poemari Dionysiaka (Alzira,
Germania), al qual s’hauria d’unir el conjunt de la seua poesia completa en
valencià, amb el títol d’Anxia (Alzira, Bromera, 2001), que obtingué el
Premi “Roís de Corella” dels Premis “Ciutat de València” l’any 2000. Igualment,
s’han de remarcar les seues obres de teatre Igual
com tu, estrenada en versió espanyola a la Sala Triángulo de Madrid l’any
1995; Berlín (2001); i Lorca a la Nau, estrenada al Festival
Sagunt a Escena l’any 2008. El 1998, va realitzar la traducció dels Cuentos de adolescencia de Vicente
Blasco Ibáñez des de la seua probable llengua inicial d’escriptura (el
valencià); i, el 2000, va veure la llum la seua versió en llengua espanyola del
llibre Extranjero en su patria y otros
poemas políticos, de l’escriptor i independentista occità Joan Larzac.
En castellà, és creador de
diversos llibres que mostren una rica heterodòxia. Dos poemaris: Exotica
martyria (1991) i Música junto al río (2001), en el
qual introdueix versos sencers en el dialecte castellanoaragonès de la comarca
valenciana de l’Alt Palància. Ha publicat també una novel·la, Alma (1997); un llibre d’aforismes, In hoc signo vinces (1998), que ha
conegut traducció a l’estonià (publicada per la Universitat de Tartu); i una nouvelle dialogada, Una noche más (2002). Al costat d’aquestes obres, cal destacar un
conjunt de llibres de gènere indefinit, que són, sens dubte, els més íntims del
seu autor: el llibre de no ficció La
tumba de Leónidas (2006); la recopilació de proses literàries Aquí la noche tiene el nombre de Valeria
(2007), on tracta de forma molt lírica de l’ésser i el futur de Castella; i La muerte del padre (2009), diari per al
qual va fer servir mitja dotzena de llengües, i que és un relat del que
defineix el títol i que va inaugurar el seu projecte Tabularium, del qual han aparegut fins ara tres reculls. Ha estat
finalista del Premi de la Crítica Valenciana en la seua modalitat d’assaig en
dues ocasions.
Dins de la seua labor com a
estudiós de la literatura en castellà, cal esmentar la primera edició de l’obra
inèdita del segle XVII, El mayor de los
milagros de José Tello de Meneses (2001), la reedició de la novel·la Mosén Pedro de Benjamín Jarnés (2005), l’edició
dels Escritos taurinos (2006) de Francesc Almela i Vives, i de les Cartas a Emilio Gascó Contell de Vicente
Blasco Ibáñez (2012)..
En l’àmbit dels estudis
audiovisuals, fou membre del consell de redacció de la revista de cine Banda
Aparte, i col·laborador en publicacions teòriques com ara Archivos de la
Filmoteca i Imatge. L’any 2003, aparegué el seu llibre Construcción metafórica y análisis fílmico,
que recollia part de la seua tesi de llicenciatura La construcción metafórica
en el cine de Weimar (1995), i és coautor dels títols Filmar la mirada (2001), Cultura
visual
contemporánea (2007) i Hollywood
revelado (2012). Fou membre de la redacció del programa de cultura El Faro de Alejandría (1998-2000),
dirigit i presentat per Fernando Sánchez Dragó.
En un àmbit més artístic, ha
publicat els llibres d’autor El naixement
de la platja (2001) i Trànsits
(2002), i dues plaquettes de poesia
experimental en anglés: Shipwreck ([Naufragi], 1999) i Archangel’s Appeal ([L’atracció de
l’arcàngel], 2000), llengua en la qual edità diverses peces experimentals
durant els primers anys de la dècada dels 90 del segle XX al Canadà i als
Estats Units. Així mateix, ha dut a terme diverses performances: Memorial
(2001), Umbrae (2002), Lux (2003), Sacra (2003) o Iter
(2009), totes amb el rerefons del paganisme. Ha teoritzat alhora sobre aquest
gènere artístic en el llibre col·lectiu Cartografías del cuerpo (2004) i
en la revista italiana Aut Aut (2004).
Per últim, hom deu esmentar
també la literatura adreçada als més xicotets, del que donen mostra el conte Una
más en la familia (2002), introduint la temàtica LGBT en la història; i el
llibre de preguntes El paganismo explicado a los niños (2015).
Josep Carles Laínez és
col·laborador habitual dels diaris Levante-EMV i d’El Periòdic d’Andorra.
Entre els anys 1997 i 2004,
dirigí l’editorial Llambert Palmart SL, amb seu a València, que publicà més de
quaranta títols entre assaig, novel·la, teatre i poesia. Entre els autors
publicats, el cantautor Nacho Vegas, l’escriptor guineoecuatorià Juan Tomás Ávila
Laurel, el dramaturg i director teatral Manuel-Ángel Conejero, l’humorista
Forges, la directora pornofeminista Annie Sprinkle, la dramaturga afroamericana
Adrienne Kennedy…
Entre els anys 1998 i 2015,
fou cap de redacció de la revista Debats, editada per la Institució
Alfons el Magnànim de València.
En un àmbit més acadèmic,
Josep Carles Laínez és llicenciat amb grau en Filologia Catalana i Filologia
Hispànica, així com diplomat en Llenguatges Audiovisuals, per la Universitat de
València. Ha realitzat estudis de Teologia al Seminario Evangélico Unido de
Teología (El Escorial), al Seminario Anglicano “San Justino Mártir”
(Navalcarnero) i a l’Escuela Feminista de Teología de Andalucía. Ha estat
professor visitant a la Universidad Nacional Autónoma de México, dins de la Càtedra
“Maestros del Exilio Español”, i ha impartit cursos i conferències sobre
literatures en llengües minoritzades, a la Hofstra University de Nova York, la
Universitat Komazawa de Tòquio, la Universitat de Lund, la Universitat de
Tirana, la Universitat de Puerto Rico, la Universitat Catalana d’Estiu, la
Universidad de Castilla-La Mancha, la Universitat de València, la Universitat
Jaume I, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, l’Instituto
Castellano-Leonés de la Lengua, el Club de Roma, el Daedalos Institute of
Geopolitics de Xipre…
Josep Carles
Laínez
E-mail:
josep_carles_lainez / a / yahoo.com
Web:
josepcarleslainez.blogspot.com.es